Sobre Tina Vallès
Ara fa dos anys que vaig tancar L’aeroplà del Raval per dedicar-me a escriure sense hactetepés pel mig. I he escrit.
He escrit contes per a nens (a la col·lecció Aprèn amb el Dr. Estivill, de La Vanguardia) i una novel·la, Maic (inèdita i per a la qual busco editor, ehem), i ara fa poc que n’he començat una altra. I aviat publicaré un conte il·lustrat per a adults, però de moment no en puc avançar res més.
Torno a la xarxa per publicar un relat nou per setmana, sense aixecar el vol i a ritme lent. La nonna Maria d’Antuono, de noranta-vuit anys, ha fet que torni avui, perquè no em trec del cap la seva mirada divertida, els seus cabells embullats i, sobretot, les trenta hores de fare l’uncinetto sota les runes de Tempera (Itàlia), al costat de L’Aquila.
Adreça de contacte: tinavalles[a]gmail[.]com
10/04/2009 a 11.18
M’ha agradat molt aquesta tendra història..afortunadament con final feliç
Endavant Tina! Una abraçada!
10/04/2009 a 13.04
Tina, m’alegre que tornes a la xarxa, i més encara, que tornes amb el teu esperit: trobant als contratemps una història simpàtica.
Que vaja bé aquesta nova etapa!
11/04/2009 a 20.46
Entendridor el relat,Tina. Gràcies per compartir-l’ho i segueix escrivint.
13/04/2009 a 20.18
Ei, quina gràcia que els tres que heu comentat aquí sigueu col·legues. Una abraçada gremial als tres!
14/04/2009 a 09.36
Sí, anem contracorrent, hehe. Per cert, alguna foto caurà al blog, veritat?
14/04/2009 a 17.50
Doncs no ho sé, Pilar. A priori no. Només vull penjar textos. Però vés a saber què hi acabo fent, aquí!
17/04/2009 a 15.34
Tina, quin plaer llegir-te, maca. Aquest relat sobre els nens del Raval m’ha arribat al cor. Molts ànims i no paris de teixir!!!
20/04/2009 a 11.34
Gràcies, Belén!