L’hivern és el més puta

El pis nou? Nena, ja no és nou, eh?, que fa un any que hi vivim, que es pot dir que ja hi hem viscut totes les estacions. I l’hivern és el més puta, ja t’ho dic ara. Que en aquell pis hi fot un fred que no es pot descriure. Sí, sí, ara tenim calefacció, però, nena, ara que em cartejo amb Gas Natural em tornen a agradar els jerseis gruixuts, eh que m’explico? Que m’arriba la carteta dient-me la morterada que els dec i entro en calor de cop, que suo i tot! La mare que els va. I ve de tant en tant una xavala amb el logo d’Iberdrola o Ibertrola o Satiamaria i em fum uns rotllos del quinze mentre em demana la factura, que a tu te l’ensenyaré la factura, xata, vas bé, cirerer! I mentre la tia em recita el discurset que li deuen haver fet aprendre en el curs d’«Aprengui a vendre motos en tres dies» jo vaig pensant què hi perdria d’ensenyar-li la factura, de dir-li, mira, té, has vist quina morterada?, a veure si amb la seva companyia pago menys, perquè a casa ara ens ho pensem dues vegades abans de posar la calefacció i estem temptats de comprar-nos un cronòmetre per controlar una mica més la despesa. Estalvi energètic, diuen! Collons, amb les factures del gas et tornes ecològic de cop! Que cuino al forn i després el deixo ben obert per aprofitar l’escalforeta que sobra, eh que m’entens? Si a aquest pas aviat hi haurà hòsties per decidir qui fa el dinar, perquè en aquest pis només entres en calor cuinant. Quan la tenim encesa, anem tots de cul per enganxar-nos a un radiador, allà drets, com estàtues del museu de cera, i el del menjador és el més sol•licitat, perquè des d’allà veus la tele, i l’únic que queda buit és el del lavabo, que el llest que el va fer, el lavabo, dic, es va quedar a gust, perquè el bidet està a deu centímetres, DEU!, del radiador, i no hi ha espai per posar-hi la cama esquerra, així que per asseure’t al bidet has d’obrir-te de cames com la Comaneci o no hi ha manera, i et queden marcades al genoll les ratlles del radiador que sembla que te l’hagis fet a la brasa. Però has de venir, nena, que el pis és moníssim. Sí, terra hidràulic tenim, rotllo Eixample total. Preciós, sí, sí, però entre tu i jo, com trobo a faltar el parquet de l’altre pis, que jo sóc d’anar descalça i quan em llevo a la nit i poso els peus a terra, cooollons, em desvetllo buscant les sabatilles, que me les calço d’aquella manera i ensopego amb la catifa de camí cap al lavabo. Sí, nena, ens hem comprat una catifa! Fort, eh? Tota la vida odiant les catifes, que si acumulen pols, que si són lletges, i tal i qual, i aquest Nadal ens n’hem comprat una, que per fi he entès per a què serveixen! I ara quan m’arriba la factura del gas i caic a terra, no se’m glaça el cul!?