En Maic va fent, gràcies

A poc a poc, el meu Maic és cada dia menys meu per ser més vostre, diria si m’hagués llevat cursi. Però no, m’he llevat realista i per tant us diré que Maic va fent el seu camí, lentament però el fa. Us en detallo les cinc últimes passes.

Una: va sortir ressenyat a la revista dels Lluïsos de Gràcia, Des del Nord (al número 54, en pdf). La ressenya és de la Susanna Àlvarez, que, a banda de ser l’autora del blog Llegeixes o què?, també té una novetat al mercat editorial: Atentament, de Joan Triadú (ella n’és la curadora).

Dues: és el llibre més venut a la secció “jove” de la Llibreria Robafaves de Mataró. Llibreria i ciutat que són prou importants per a mi, perquè a Mataró hi vaig estudiar durant quatre magnífics i importants anys de la meva vida, en plena adolescència, i perquè la Robafaves va ser la meva llibreria de referència (juntament a la ja desapareguda Gafarrons de Premià de Mar) abans de fer el salt al Maresme i venir a viure a Barcelona.

Tres: fa uns dies el crític Joan Josep Isern va tornar a parlar de Maic i de servidora en un apunt en el qual compartíem cartell ni més ni menys que amb la Marta Rojals. Isern no tan sols gosa dir que Rojals i servidora som dos dels noms del futur esplendorós de la literatura catalana (mama, por), sinó que s’atreveix a posar-me al mateix nivell que l’autora revelació de l’any. I ja que parlem d’ella, aprofito per dir-vos, als que vindreu aquí buscant-la desesperats via Google dia sí dia també, que no, que aquest no és el blog de la Rojals, però que si aneu molt necessitats potser un dia em disfresso d’ella i l’imito una estona, que m’esteu temptant, de tantes visites que rebo arran d’haver-ne parlat UN dia. Sigui dit tot de bon rotllo, que no tinc cap mena de problema amb l’autora de Primavera, estiu, etcètera, al contrari.

Quatre: avui en Màrius Serra, al Lecturàlia que fa cada dimecres a Cal Fuentes de Catalunya Ràdio, ha recomanat Maic! Ho podeu llegir aquí i escoltar aquí. Entre altres coses, compara l’estil narratiu de servidora amb el de Sergi Pàmies. Què més podem demanar?

Cinc: això no sé si ho puc dir però ho diré, perquè no me’n puc estar. En els primers tres mesos de vida a les llibreries (març-juny), s’han venut gairebé sis-cents exemplars de Maic. Per a mi és una xifra boníssima!

I em consta que seguirà caminant, aquest Maic tant meu com vostre, i que a la tardor ja té una cita a Sarrià, com a mínim. Però ja us ho explicaré quan toqui, que hem quedat que anava fent pas a pas, a poc a poc, fent passes petites i breus, com ell.