Entre cometes

«M’he comprat un elefant, on el poso si és tan gran?»
El Petit de Cal Eril

Es pot dir que fa un mes que visc entre cometes. A mesura que l’embaràs arriba a la seva fi tot agafa un sentit figurat, provisional, simbòlic, que em demana posar cometes arreu.

Embarassada no camines, que «camines», o sigui: avances lentament, de vegades amb les mans a la panxa com si se t’hagués de caure si la deixessis anar, i t’asseus en tots els bancs públics del carrer, que et semblen pocs. Tampoc no puges escales, sinó que en «puges», és a dir: un peu rere l’altre, d’esglaó en esglaó, esbufegues tot empenyent el teu pes cap amunt i de tant en tant pot ser que se t’escapi un gemec que ofegues per no cridar l’atenció dels veïns.

Embarassada no menges, que «menges», o sigui: passes d’una gana ferotge a sentir-te tipa en qüestió de minuts, classifiques els aliments entre els que «tornen» i els que no, i si has de fer tu el menjar optes per les coccions ràpides, els plats senzills i el protagonisme aclaparador de la verdura i la fruita. Tampoc no beus, sinó que «beus» aigua tot el sant dia, a casa i a fora, i quan quedes amb algú et sents demanant «cafè» (o sigui, descafeïnat) o un trist suc de fruites, perquè la cervesa sense alcohol no és ni «cervesa».

Embarassada no dorms, que «dorms», o sigui: passes la nit del lloro buscant la posició, intentant no fer gaire cas a la teva bufeta sense gaire èxit i procurant no escoltar-te la consciència, que viatja cap al futur i s’alia amb la imaginació per treure’t la son. Tampoc no descanses, sinó que «descanses», és a dir: poses a prova el cos assajant postures arreu on seus o jeus i no sempre l’encertes, i el que abans eren trajectes inofensius en bus ara són safaris a través de la selva africana plens de sotracs que et fan veure la padrina.

Embarassada se suposa que esperes, però en realitat «esperes», perquè no saps ben bé la que t’espera (i encara bo) i ja s’ocupa tothom de recordar-t’ho, coi de mania que té la gent de predir-te un futur ben negre i descoratjador només perquè duus un dos per un a la panxa. «Esperes» i desesperes perquè per una banda vols deixar d’esperar ara mateix i per l’altra potser series capaç d’esperar un mes més encara que això representés que les cometes envaïssin tots els verbs d’acció de la teva vida diària, ja que com més va més tens la sensació que t’has comprat un elefant i que no sabràs què fer-ne de tan gros com serà.

Però embarassada no t’atabales, que només «t’atabales», perquè la natura és sàvia i l’allau de cometes fa que cada dia desitgis més que arribi el canvi (aquest sense cometes) que ha de capgirar-te la vida com un mitjó, encara que després tinguis una bèstia amb trompa al mig del menjador i no trobis els cacauets.

Tags: bessones, cometes, embaràs, entre cometes