No escriguis més, Agota

No escriguis més, Agota, fes el favor. Llegir-te és comprovar que escriure per a tu és summament dolorós, i ja has patit prou.

Els teus bessons Claus i Lucas m’han tret del llit avui a les cinc de la matinada. M’he despertat perquè els meus han decidit moure’s frenèticament a aquelles hores i com que ahir em vaig adormir llegint-te, els primers bessons en qui he pensat (després dels meus) ha estat en els teus, i automàticament he necessitat saber com continuava la història. He llegit gairebé a les fosques, clandestinament, com si estigués a les golfes de casa l’àvia dels teus bessons rellegint la Bíblia i fent redaccions per al gran quadern.

Després, m’he dutxat i de camí cap al despatx, encara massa aviat, he decidit aturar-me en un cafè i reprendre la lectura una estona més. A aquelles hores als cafès només hi ha borratxos i pencaires matiners, i a tots els ha sobtat la meva parsimònia i la meva avidesa lectora: se m’ha refredat el cafè. Ara estic amb en Lucas, la Yasmine i en Mathias, a punt de celebrar el Nadal. La idea d’un nadal dins d’un llibre teu, Agota, m’aterra.

No voldria arribar mai a escriure com tu: per arribar-hi em caldria patir com tu, i en cada lletra teva hi ha tones de dolor, de ràbia que dubto que arribi a sentir mai. Tampoc no voldria que els meus bessons (o bessones) s’assemblessin en res als teus Claus i Lucas, vull que siguin nens quan els toqui ser nens, joves en la joventut i adults en la maduresa, que res ni ningú no els faci créixer de cop i a cops.

Vaig comprar Claus i Lucas que encara no sabia que seria mare, i l’he començat a llegir just quan sento els moviments dels bessons al ventre, la vida ens regala coincidències: llegir-te ara és gratificant i dolorós alhora. Gratificant perquè el teu estil contingut, nu, fred, em permet llegir entre línies i perdre’m suposant el que no dius. Dolorós perquè hi ha capítols, fragments, que llegeixo a cuita-corrents i voldria oblidar-los tan bon punt passo la pàgina.

No escriguis més, Agota. Mira la tele, surt a comprar, llegeix Kertész i rellegeix Bernhard, viu altres vides i no repassis més la teva, deixa-la als teus llibres, de testimoni excepcional d’una experiència vital desesperançada que hauria de ser de lectura obligatòria perquè no hi torni a haver mai ningú que escrigui com tu, Agota Kristof, mal que li pesi a la literatura (que dius que no t’interessa, i amb això ja ho acabes de dir tot).

Tags: Agota Kristof, bessons, Claus i Lucas